George Harrison

Nascut el 25 de febrer de 1943, era el més petit d'una família de quatre fills. George Harrison fou l'únic beatle que no va veure arruïnada la seva infància per un divorci o una mort. Va tenir, doncs, una infància feliç rodejada de molts familiars llunyans i propers. Va cursar els estudis secundaris a l'institut de Liverpool, i cada matí es trobava amb Paul McCartney a la parada de l'autobús.

Quan tenia 14 anys ja era un fanàtic de la guitarra, tot i que quan va conèixer John Lennon la seva qualitat interpretativa era inferior a la de la resta del grup. Entre ells dos hi havia una diferència d'edat considerable, tres anys, fet que va preocupar el grup davant la possibilitat que fessin festes i no li fos permesa l'entrada. Tot i això, George Harrison va formar part sense problemes de l'embrió de The Beatles.

La carrera de George Harrison en solitari, posterior a la dissolució de The Beatles, és variada i peculiar, més orientada cap a la qualitat i l'autenticitat que cap a la comercialitat, assumint tasques que van des de músic de sessió fins a productor cinematogràfic amb companyia pròpia (Handmade Films). Després de formar part de The Beatles, Harrison va continuar treballant en solitari, igual com Lennon, McCartney i Starr, amb una carrera prolífica, tot i que menys que les de McCartney i Lennon.

El seu primer llançament en solitari data de 1968, quan va editar el projecte clarament experimental Wonderwall, al qual el va seguir Electronic Sounds el 1970, en una línia semblant a l'anterior. Tanmateix, el seu primer gran èxit li arriba amb el triple àlbum All Things Must Pass—amb importants col·laboradors—, produït per Phil Spector el 1970, que li dóna un gran triomf internacional. El seu interès per les cultures orientals el porta a promoure el 1971 el Concert per Bangladesh a NY, amb la participació d'artistes com Eric Clapton, Bob Dylan, el seu antic company Ringo Starr, Billy Preston i Leon Russell. Aquest concert es va plasmar en un triple vinil i en una pel·lícula, i va recaptar deu milions de dòlars per la causa.

El 1974 crea el seu propi segell discogràfic, Dark Horse, fins a 1976, quan edita 33 1/3, que marca una petita pausa en la seva carrera discogràfica, represa el 1979, per continuar publicant treballs, però no amb una freqüència gairebé anual, com en la seva primera època. Al cap de poc se'l veia de nou sobre un escenari formant part de la banda de velles glòries anomenada Travelling Wilburys —al costat de Bob Dylan, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne—, amb la qual va publicar dos àlbums que van lligar la història de la música entre els vuitanta i els noranta: Travelling Wilburys (1988) i Travelling Wilburys, Vol 3 (1990). El 29 de novembre de 2001 va morir de càncer de pulmó.

All I got to do is to love you
All I got to be is, be happy
All it's got to take is some warmth to make it
Blow Away, Blow Away, Blow Away

Have you seen the little piggies
Crawling in the dirt
And for all the little piggies
Life is getting worse
Always having dirt to play around in

Something in the way she knows
And all I have to do is think of her
Something in the things she shows me

All things must pass
All things must pass away
Sunset doesn't last all evening
A mind can blow those clouds away
After all this, my love is up and must be leaving
It's not always going to be this grey

Rubén Pozo Prats

Rubén Pozo Prats (Barcelona, 21 de juliol de 1975) és un músic espanyol membre del grup Pereza, guitarrista i a voltes veu, a més de letrista i compositor. En el passat era un dels integrants de Buenas Noches Rose.
Encara que va néixer a Barcelona,  va créixer en el barri madrileny de la Alameda de Osuna. Als 15 anys va començar a tocar la guitarra, amb especial estima cap a les cançons de Roberto Iniesta (Extremoduro).
Son pare, auxiliar de vol, comparteix la seua passió per la música i el seu germà (Cristian Pozo) produeix alguns dels videoclips, s'encarrega del disseny de discos i altres productes del grup.
Té un fill, Leo, nascut en 2006 de la seua relació amb Clara Téllez, cantant de Los Peces.


Tiene los ojos hinchados
Y la lengua de serpiente
Cuando sisea entre sueños:
“Te dije que no me despiertes
Si no es para hacer
De esta vida algo sustancioso“.

No tengo dinero en mi casa se acabó No tengo vergüenza, la perdí en un rock´n´roll No tengo sueldo, trabajo por amor Me pongo gafas de sol para verte mejor

Y a tu lado perdí mi tiempo
Lo volvería a perder de nuevo
Para mí lo fácil es odiarte
pero debo de estar haciéndome viejo.


Tengo personalidad adictiva y tú eres mi sustancia preferida
Corriendo por mi sangre noche y día
Al principio abriste un mundo nuevo, ahora eres las pilas
Para vivir en el que tengo.


He llegado a una conclusión:
Todos estamos contra todos
Venga, dime que no!
Te explotan o explotas
Una de dos!
Lo están haciendo ahora
Los cabeza de montón.

Coming into Guthrie

Arlo Davy Guthrie (10 de juliol, 1947) és un cantant nord-americà de Folk. Com el seu pare, Woody Guthrie, Arlo canta cançons de protesta contra injustícies socials. Un dels seus treballs més coneguts és "Alice's Restaurant Massacree", un blues cantat satíric de 18 minuts de durada.


There's a guy with a ticket to Mexico
No, he couldn't look much stranger
Walking in the hall with his things and all
Smiling, said he was the Lone Ranger


And I proceeded to tell him the story of the twenty seven eight-by-ten
Colour glossy pictures with the circles and arrows and the paragraph on
The back of each one, and he stopped me right there and said, 'Kid, I want
You to go and sit down on that bench that says Group W ... NOW kid!!'

Be a beatle

The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per George Harrison, John Lennon, Paul McCartney i Ringo Starr. Són un dels grups de música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.

The Beatles són una de les bandes comercialment més famoses que existeixen aviu en dia i aclamades per la crítica de la història de la música popular. The Beatles foren el grup amb més vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 singles i àlbums que van arribar al número u.El seu èxit es va repetir també en molts altres països: EMI assegurà que el 1985 el grup havia venut més de mil milions de discs o cintes a tot el món.

Sorgits a principi dels anys 60, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del R&B, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.

Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum i superar les convencions i els aspectes més retrògrads de la societat occidental, alhora que reclamava nous valors tant estètics i artístics com espirituals i socials relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme.

La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edició del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: Free as a bird i Real love.

You say you want a revolution
Well, you know
We all want to change the world
You tell me that it's evolution
Well, you know
We all want to change the world
But when you talk about destruction
Don't you know that you can count me out
Don't you know it's gonna be all right

Images of broken light which dance before me like a million eyes,
That call me on and on across the universe,
Thoughts meander like a restless wind inside a letter box they
Tumble blindly as they make their way
Across the universe
Jai guru deva om
Nothing's gonna change my world

Marc Bo-lan

Marc Bolan, nom artístic de Marc Feld (Londres, 30 de setembre de 1947 - Londres, 16 de setembre de 1977), fou un cantant anglés i una de les figures més populars del glam rock de la década de 1970. Fou el líder del grup T. Rex. El fals cognom "Bolan" és una contracció del nom del seu admirat Bob Dylan (Bo-lan).

Seria mutilat radicalment quan, per un fatal accident d'automòvil conduït per Gloria Jones, povocà la seua mort el 16 de setembre de 1977. Tenia 29 anys i la seua mort va convertir Marc Bolan en màrtir del rock i figura de cult per als seus nombrosos fans, que s'amplien amb el temps.

Whatever happened to the Teenage Dream
Black is black and white is white
Some go to Heaven and some get it light
Nobody disapproves but his wicked screams
Whatever happened to the Teenage Dream -Yeah 


Catch a bright star and place it on your forehead
Say a few spells and baby, there you go
Take a black cat and sit it on your shoulder
And in the morning you'll know all you know

Well you can bump and grind
If it's good for your mind
Well you can twist and shout
Let it all hang out
But you won't fool the children of the revolution

Bowierisme

David Robert Jones conegut artísticament com a David Bowie, va néixer el 8 de gener de 1947 a Brixton, Anglaterra. Als tretze anys va aprendre a tocar el saxòfon i va començar a tocar en petits grups de rock, influït pel jazz. La seva carrera s'ha caracteritzat per les transformacions i l'experimentació, pels seus canvis d'estil i d'imatge i per utilitzar qualsevol mitjà que tingués al seu abast per a desenvolupar la seva activitat creativa: des de la música fins al teatre, el cinema o la pintura.
El 1972 David Bowie es declara homosexual, encara que més tard rectifica i diu ser bisexual. En aquells dies ja s'havia convertit en un personatge controvertit, el que li va servir per a vendre molt bé el seu següent àlbum, The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, considerat com un dels millors de la seva carrera. En aquest treball es ficava en la pell d'un astronauta bisexual immers en una epopeia intergalàctica.


For here am I sitting in a tin can
Far above the world
Planet Earth is blue
and there's nothing I can do


There's a starman waiting in the sky
He's told us not to blow it
Cause he knows it's all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie


You love bands when they're playing hard
You want more and you want it fast
They put you down, they say I'm wrong
You tacky thing, you put them on

Una de Bécquer

Gustavo Adolfo Domínguez Bastida (Sevilla, 17de febrer 1836 - Madrid, 22 de desembre 1870), més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer), poeta i narrador espanyol de la Literatura romàntica.

Des d'infant va estar rodejat de llenços i dibuixos de son pare, el que va fer que també s'interessara per la pintura. Va dir que la pintura és un mitjà d'expressió vers l'inefable, superant l'escriptura. Les seues amistats sempre van valorar les seues capacitats com a dibuixant i va col·laborar diverses vegades amb el seu germà Valeriano. Destaca la seua gran tècnica i reflecteix el seu món interior. La vida i la mort estan entrellaçats en la majoria dels seus dibuixos de les seues sèrie Les morts pour rire. Bizarreries. Les escenes dibuixades provoquen la rialla, el riure's de la mort.

També va realitzar dibuixos on representa els seus mons imaginaris reflectits en les seues Rimes i Llegendes. Julia Espín també està present en gran part de l'obra pictòrica de Bécquer, reflectint-la en distintes situacions.

De lo poco de vida que me resta
diera con gusto los mejores años,
por saber lo que a otros
de mí has hablado.
Y esta vida mortal y de la eterna
lo que me toque, si me toca algo,
por saber lo que a solas
de mí has pensado.

Como en un libro abierto
leo de tus pupilas en el fondo.
¿A qué fingir el labio
risas que se desmienten en los ojos?
¡Llora! No te avergüences
de confesar que me has querido un poco.
¡Llora! Nadie nos mira.
Ya ves; yo soy un hombre... y también lloro.